Ripoll tanca una multitudinària 59a edició amb la voluntat de fer créixer encara més una de les cites més emblemàtiques del folklore local.
La Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll ja posa la mirada en la celebració del seu 60è aniversari després d’una nova edició marcada per la participació i la reivindicació de les tradicions ramaderes i populars del Ripollès. El Centre d’Iniciatives i Turisme de Ripoll treballa ja en una edició especial que, segons la presidenta de l’entitat, Laia Motos, vol convertir la festa en “una celebració encara més gran”.
La 59a edició, celebrada aquest diumenge, va tornar a omplir els carrers de Ripoll amb desenes de visitants i participants en una jornada que combina cultura popular, patrimoni i identitat local. Enguany, a més, el concurs d’esquilar ovelles amb màquina arribava a la vintena edició, consolidat com un dels actes més singulars de la programació.
L’Ogassenc Martí Vila es va proclamar vencedor del concurs i va revalidar el títol de campió català gràcies a la seva tècnica d’esquila d’estil neozelandès. Més enllà de la competició, Vila va reivindicar el valor d’aquest tipus d’esdeveniments per preservar la memòria ramadera de la comarca. “Saber d’on venim és molt important”, va assegurar.
La jornada va arrencar amb l’arribada de les ovelles del Serrat de la Teia i amb demostracions tradicionals de filatura i tosa manual, que van tornar a posar en valor els oficis vinculats històricament a la llana i al món rural.
Un dels moments més esperats va ser, un any més, el Casament a Pagès. La comitiva del nuvi va recórrer els carrers fins a trobar-se amb la núvia al balcó de can Vaquer abans d’enfilar cap al Monestir de Santa Maria de Ripoll, escenari de la cerimònia tradicional. Els protagonistes d’enguany, Mariana Castañeda i Adrià Ubach, van viure la jornada amb emoció i van destacar la singularitat de compartir un moment personal amb tot el poble.
La festa també va comptar amb padrins destacats, com la cuinera Ada Parellada i el pilot de trial Jordi Tarrés, que van elogiar l’autenticitat i el component emocional de la celebració.
Després del convit popular i del retorn de les ovelles als camps de pastura, la festa va tancar una nova edició amb l’objectiu clar de continuar creixent i mantenir viu un dels grans símbols culturals i identitaris de Ripoll.
