El pubillatge a Ripoll

De tot el conjunt de festes que l’entitat organitzava, n’hi havia dues que la definien plenament: la Festa de la Llana i Casament a Pagès i el Pubillatge. El pubillatge és una festa centrada en l’elecció d’uns representats de la població que participen en actes institucionals (entre nois i noies joves d’una localitat). Generalment, els nois (anomenats hereus), vesteixen un camisa, un pantaló de vellut, espardenyes i faixa. Les noies (anomenades pubilles) vesteixen un cosset de vellut, una faldilla, amb mitenes (guant de punt sense dits) i gandalla (ret per a subjectar i guarnir el cabell). Els nois i les noies porten unes bandes (faixa de tela atravessada al pit) amb el nom de la població i l’any de proclamació). L’apel·latiu de pubillatge fa referència a l’origen d’aquesta festa. Segons Tamarit (1998) va començar a Catalunya durant la República. La Guerra Civil estroncà la seva celebració. L’any 1957 Valentí Garcia (periodista del diari Solidaridad Nacional) va decidir reinstaurar-la i va crear el certamen de la Pubilla de Catalunya.  Es tractava de buscar una noia jove que complís amb els cànons de bellesa física i moral d’aquells anys. El 1979 es va crear el Foment de les Tradicions Catalanes i partir d’aleshores aquesta entitat es féu càrrec de l’organització de la festa. L’elecció de nois i noies com a representants honorífics està estesa a moltes comarques i pobles de Catalunya. Per aquesta raó actualment existeixen tota una sèrie de títols que Foment atorga (a partir d’una elecció) als representants de les comarques de Barcelona, de Tarragona, de Lleida i de Girona.

Segons Moreno (2003) el pubillatge a Ripoll ha tingut tres etapes, que es diferencien per la manera d’escollir la pubilla. La primera etapa, entre els anys 1967 i el 1978, quan es convidava a totes les noies de Ripoll a un ball on d’on sortia la Pubilla de Ripoll. La segona etapa, entre el 1984 i el 1987, el sistema d’elecció va canviar: les noies que es presentaven per a ser pubilla havien de fer-ho apadrinades per alguna entitat del poble i realitzar un examen escrit, juntament amb una entrevista personal. La tercera etapa, des del 1990 fins el 2005, es determina per la fixació en la data de l’elecció que s’instaurà l’onze de setembre. D’acord amb l’estudi de Moreno, el 2005 es pot considerar com una etapa nova. A partir d’aquest any els nois es van poder presentar en l’elecció i es va crear la figura de l’Hereu, que posteriorment l’han acompanyat altres títols com els de la Dameta l’Hereuet i la Pubilleta.